Nom del bloc: Nosotros Competentes / Nosaltres competents

Descripció: Diu “per una educación basada en competències”

Idioma: Això és un xic confús, el títol bilingüe, però la majoria de continguts en castellà.

Autors: Diu “un grupo de profesionales de la enseñanza, en todos sus ámbitos”, entre altres els protagonistes són Carme Barba, Anna Pérez, etc.

URL: http://competentes.wordpress.com/

Forma d’ordenació de les entrades: cronològica, però també moltes pestanyes temàtiques.

RSS: Sí

Etiquetes: Moltíssimes, totes de l’àmbit del sistema educatiu: currículo, docentes, evaluación, habilidades, metodología, multimedia, primaria, etc.

Serveis addicionals que ofereix: aquest bloc té moltes pestanyes a molta informació, especialment interessant la d’eines i web 2., enllaços a documents curriculars, metodologies, etc.

Comentari: És un bloc dens, però sembla un bon referent per entrar a conèixer.. què?.. les competències!

Nom del bloc: Buscanoticias

Descripció: Bloc sobre documentació, periodismo e internet. Bloc de José Ángel Renedo, documentalista i treballa als Servicios Informativos de Televisión Española (TVE). A part de tractar de Documentació, de Periodisme i d’Internet, li interessen els buscadors de tot tipus i tota mena de recursos digitals per a periodistes i documentalistes.

Idioma: en castellà

URL: http://buscanoticias.blogspot.com/

Forma d’ordenació de les entrades: cronològica

RSS: Sí, estructurat per temes, per molts temes: buscadors de notícies, periodismo, sobre buscadors, resums d’actualitat, hemeroteques,

Etiquetes: Buscadors de notícies, Google news, prensa digital, web 2.0, formació, etc.

Comentari: Potser és per a periodistes més que per a mi, però aquest bloc és una magnífica font d’informació i de formació. Com entrada a buscadors de notícies per a inventar (o no cal) contes ambientals és una font inesgotable.

Amb la idea “Pensa global, actua local” o, ja posats: “Bloc global, bloc local”…

Nom del bloc: Lletresimes

Descripció: És un bloc de la Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat del Vallès . Activitats i informació general de la biblioteca

URL: http://lletresimes.blogspot.com/

Forma d’ordenació de les entrades: cronològica

RSS: Sí

Etiquetes: biblioteques, biblioteca del Mil.lenari, lectura, Mortadelo, Xarxa de Biblioteques Diputació de Barcelona

Serveis addicionals que ofereix: blogroll, per exemple, enllaça a la web de l’ajuntament del municipi, amb molta superfície i activitat dins del parc de Collserola.

Comentari: De moment és un bloc breu, però d’activitats en fan moltes i m’interessa l’actualitat d’una biblioteca veïna. M’agradaria saber més. D’interés per l’oportunitat de fer activitats comunes.

Es tracta d’incorporar-lo a les Hores de Conte, a un racó lliure on poguem disfressar-nos d’animals del bosc i, amb aquest pretext, necessitem consultar llibres de cadascun dels animals i de les relacions que estableixen, etc.

També pot passar que la mateixa biblioteca el deixi en préstec. En aquest cas, el deixarem a escoles, centres d’esplai, centres cívics, associacions culturals, etc. entitats sense ànim de lucre que tenen entre mans un projecte d’educació ambiental. Les possibilitats són moltes, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Ep! amb nosaltres o amb qualsevol dels companys/es del curs Creació i manteniment d’un bloc per biblioteques i serveis d’informació organitzat pel COBDC. Tots estem fent blocs, això sí, tots ells són, ara per ara, de prova, són exercicis del propi curs.

Són els companys de viatge !

Una proposta per a educadors/es…

1. Seleccioneu un problema ambiental important de Collserola . Això serà el conflicte central del conte. Alguns exemples: els incendis, la destrucció del bosc per construir carreteres, la contaminació de l’aigua d’una font, la convivència del senglar i les persones, etc. Una bona font d’informació són els Butlletins del parc.

2. Situem la història en un lloc concret amb nom propi. Una font, una riera, una masia, una ermita, un arbre prop de… mapacollserola20042

3. Seleccioneu els personatges del conte. Convé que hi hagi també una planta i l’espècie humana (si entre els personatges hi ha nenes/es encara els hi serà més proper). També convenen elements meteorològics (pluja, núvols, el sol , la lluna…)

4. Construiu el relat, amb imaginació i experiència, vaja, com ja sabeu fer.

5. Contem el conte. Tenim dues formes expressives:

Narració oral per part de la mestra

Dramatització deixant que els alumnes adaptin els rols dels personatges del conte.

Abans de començar la dramatització es presenten els personatges als alumnes que representaran el conte. Després s’ofereix la possibilitat que coneguin més el personatge mitjançant llibres de coneixements que tindran a la seva disposició.

<!–[if gte mso 9]&gt; Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 &lt;![endif]–><!–[if gte mso 9]&gt; &lt;![endif]–>

A més a més: sol, lluna, llamp,arbres, flors, papallones, ocells, granota, marieta

Hi havia una vegada un bosc que tenia nom, es deia Collserola. Però no era un bosc qualsevol, no us ho penseu; era molt especial. Sabeu per què? Ara us ho explicaré.

El sol sortia cada matí i brillava tant que, la seva escalfor, arribava a tots els racons del bosc.

En arribar la primaverasí que passaven coses fantàstiques. Els arbres tenien unes fulles verdes precioses. Les flors començaven a obrir-se, els bosc estava ple de colors. Tots els animals sortien del  cau per jugar i gaudir de l’arribada del bon temps.  Les papallones volaven de flor en flor. Els ocells cantaven i anaven volant d’una banda a l’altra.

Un dia, cap al tard, quan el sol s’anava amagant, els animals ja estaven tan cansats que decidiren menjar alguna cosa i després marxar cadascú a casa seva.

Com que era un dia de festa, van voler fer-ho tots junts. Mentre menjaven, van sentir un soroll. Era un ocell gran que volava molt esverat cap on ells eren. Era un aligot. Anava tan embalat que, en arribar, va caure a terra.

L’aligot els va explicar que s’acostava una tempesta i que seria molt forta. Tothom escoltava. La granota, contenta, va pensar: “Que bé! A mi, m’agrada que plogui, així s’omple la bassa i nedo millor”. però el toixó, la guineu i el conill van córrer a amagar-se als seus caus. El senglar va buscar un  arbust gran que el protegís. L’esquirol i l’aligot es van ficar al seu niu. L’òliba va volar cap a les golfes de la casa de Can Coll. La marieta i les papallones es van refugiar sota les fulles. Ningú no tenia por de la tempesta, però no volien mullar-se.

El sol ja s’havia amagat i la lluna va sortir ben rodona aquella nit. Però de sobte, es va veure un llamp; feia tanta llum que tots es van posar les mans als ulls. La tempesta ja havia arribat al bosc. Va ploure durant tota la nit, ningú no tenia fred, tots estaven a cobert.

De mica en mica, la tempesta s’allunyà. Es va anar fent de dia. La lluna ja no es veia. El sol, tímidament, va comemnçar a lluir…

Els animals aixecaven el cap per veure si ja havia acabat de ploure. Tots estaven tant contents que saltaven amunt i avall com la granota. Es van passar tot el dia jugant i saltant. La granota s’ho passava d’allò més bé amb tanta aigua. Tots jugaven tirant-se aigua uns als altres.

Es va tornar a fer de nit, i com que s’ho havien passar tan bé, tots estaven tan cansants que van començar a badallar i estirar els braços… i va passar un cosa que no s’havia vist mai en un bosc: tots els arbres es van anar estirant poc a poc a terra i es van quedar adormits; de mica en mica, tothom va anar fent el mateix fins que també es van quedar adormits i no es va sentir res més, ni el més petit soroll. Tothom descansava, tothom llevat d’algú que sempre està despert, rascant-se les ales. Sabeu qui és? El grill.