Personatges del bagul:esquirol, conill, òliba, aligot, senglar, guineu, toixó

A més a més: sol, lluna, llamp,arbres, flors, papallones, ocells, granota, marieta

Hi havia una vegada un bosc que tenia nom, es deia Collserola. Però no era un bosc qualsevol, no us ho penseu; era molt especial. Sabeu per què? Ara us ho explicaré.

El sol sortia cada matí i brillava tant que, la seva escalfor, arribava a tots els racons del bosc.

En arribar la primaverasí que passaven coses fantàstiques. Els arbres tenien unes fulles verdes precioses. Les flors començaven a obrir-se, els bosc estava ple de colors. Tots els animals sortien del  cau per jugar i gaudir de l’arribada del bon temps.  Les papallones volaven de flor en flor. Els ocells cantaven i anaven volant d’una banda a l’altra.

Un dia, cap al tard, quan el sol s’anava amagant, els animals ja estaven tan cansats que decidiren menjar alguna cosa i després marxar cadascú a casa seva.

Com que era un dia de festa, van voler fer-ho tots junts. Mentre menjaven, van sentir un soroll. Era un ocell gran que volava molt esverat cap on ells eren. Era un aligot. Anava tan embalat que, en arribar, va caure a terra.

L’aligot els va explicar que s’acostava una tempesta i que seria molt forta. Tothom escoltava. La granota, contenta, va pensar: “Que bé! A mi, m’agrada que plogui, així s’omple la bassa i nedo millor”. però el toixó, la guineu i el conill van córrer a amagar-se als seus caus. El senglar va buscar un  arbust gran que el protegís. L’esquirol i l’aligot es van ficar al seu niu. L’òliba va volar cap a les golfes de la casa de Can Coll. La marieta i les papallones es van refugiar sota les fulles. Ningú no tenia por de la tempesta, però no volien mullar-se.

El sol ja s’havia amagat i la lluna va sortir ben rodona aquella nit. Però de sobte, es va veure un llamp; feia tanta llum que tots es van posar les mans als ulls. La tempesta ja havia arribat al bosc. Va ploure durant tota la nit, ningú no tenia fred, tots estaven a cobert.

De mica en mica, la tempesta s’allunyà. Es va anar fent de dia. La lluna ja no es veia. El sol, tímidament, va comemnçar a lluir…

Els animals aixecaven el cap per veure si ja havia acabat de ploure. Tots estaven tant contents que saltaven amunt i avall com la granota. Es van passar tot el dia jugant i saltant. La granota s’ho passava d’allò més bé amb tanta aigua. Tots jugaven tirant-se aigua uns als altres.

Es va tornar a fer de nit, i com que s’ho havien passar tan bé, tots estaven tan cansants que van començar a badallar i estirar els braços… i va passar un cosa que no s’havia vist mai en un bosc: tots els arbres es van anar estirant poc a poc a terra i es van quedar adormits; de mica en mica, tothom va anar fent el mateix fins que també es van quedar adormits i no es va sentir res més, ni el més petit soroll. Tothom descansava, tothom llevat d’algú que sempre està despert, rascant-se les ales. Sabeu qui és? El grill.